Xerrada a Sant Feliu de Pallerols – 10 de setembre

10 setembre 2014
20:30-21:30

El proper dimecres dia 10 de setembre, a dos quarts de nou del vespre, a la sala de l’Esbart de Sant Feliu de Pallerols es farà la xerrada:

“La Guerra de Successió i l’11 de setembre de 1714″ a càrrec del Dr. en Història Xavier Solà Colomer.

Organitza: PEHOC

Xavier Solà Colomer

Nascut a Sant Feliu de Pallerols és professor de geografia i història a l’ensenyament secundari. És membre de les juntes del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i de l’Esbart de la Vall d’Hostoles. És màster en Museologia i Patrimoni per la Universitat de Girona. El 2005 va presentar la tesi doctoral titulada La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), i ha publicat alguns articles relacionats amb la religiositat i les visites pastorals a l’època moderna a Catalunya. També ha fet treballs d’història local (Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles) i comarcal (la Garrotxa). Amb col·laboració amb Lídia Donat ha investigat sobre el patrimoni moliner a la província de Girona.

Línies de recerca:

Sociabilitat i religiositat a l’època moderna a Catalunya; Art barroc, i la formació del gust artístic en els segles XIX i XX; Protoindústria i indústries tradicionals i populars.

Resum i valoració del curs “CATALUNYA DINS LA GUERRA DE SUCCESSIÓ HISPÀNICA (1702-1714)”

Durant els dies 9, 10 i 11 del juliol passat es va realitzar, a Olot,  el curs d’estiu “Catalunya dins la Guerra de Successió Hispànica (1702-1714)”,  organitzat pel Patronat d’Estudis d’Olot i Comarca i la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, que comptà també amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal. El curs estava acreditat  per la UdG i reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Es van inscriure 21 persones.

El curs també formava part dels actes programats, a tot Catalunya, amb motiu del Tri-Centenari dels fets de 1714. Gràcies a aquesta activitat i a d’altres realitzades en els mesos anteriors, la ciutat d’Olot i la Garrotxa han fet acte de presència, d’una manera molt digna, en el conjunt d’actuacions commemoratives dels fets de la Guerra de Successió.

El curs va quedar estructurat formalment en tres sessions matinals, amb dues ponències cadascuna, i amb dues sessions de tarda obertes al públic en general.

Professorat i alumnes del curs

Professorat i alumnes del curs

Xavier Torres, cap del departament d’Història Moderna de la UdG, obrí les sessions del curs, el dia 9 de juliol, amb la ponència “De la Guerra dels Segadors (1640-1659) a la Guerra de Successió (1705-1714): canvis i continuïtats”. El ponent inicià la seva intervenció marcant distàncies amb la convicció mostrada, al seu moment, per Ferran Soldevila en el sentit que el compromís de Casp de principis del segle XV duia, inevitablement, als conflictes dels segles XVII i XVIII. Sí que considerà, en canvi, que la conjuntura internacional representada, respectivament, per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i per la Guerra de Successió (1702-1714) va ser decisiva a l’hora de produir l’enfrontament entre Catalunya i la monarquia hispànica, atès que les elits catalanes hi veieren sengles oportunitats per dur a terme els seus programes. Aquestes elits no eren exactament les mateixes el 1640, petita aristocràcia pirinenca i església, que el 1705, burgesia i propietaris agrícoles vigatans. Torres considerà també l’efecte dels factors imprevistos i els concretà en la revolta pagesa de 1640,d’una magnitud del tot imprevista i que desbordà per complet  les elits d’un bàndol i d’un altre. Pel que fa a la “guerra d’idees”, el ponent va considerar que el 1640 es produïren novetats, però no pas innovacions entorn del concepte de “guerra justa” davant els abusos i incompliments de la monarquia. En canvi, al 1705, hom pot trobar la llavor d’un res-publicanisme, o, si volem, “republicanisme monàrquic”, relacionat amb la figura de Carles III d’Àustria, molt més enllà dels plantejaments de 1640. Com no podia ser d’una altra manera, la ponència inaugural fou seguida d’un col·loqui ben animat entre els assistents i el ponent.

Després d’un descans breu, Àngel Casals, professor del Departament d’Història Moderna de la UB, desenvolupà la ponència “L’aposta catalana per l’arxiduc Carles”. El ponent explicà, fil per randa, quins foren els motius econòmics i polítics que portaren les elits i institucions del país a abandonar el bàndol de Felip de Borbó i a integrar-se en la Gran Aliança austriacista a partir de 1705. Entre aquests motius cal destacar, per una banda, la pressió exercida pels Estats de l’Aliança, i, per l’altra, la maldestra i provocadora política repressiva que van desenvolupar els virreis de Catalunya nomenats per Felip de Borbó.

Les activitats del primer dia de curs es tancaren amb la taula rodona “La importància de la novel.la històrica en la divulgació de la Guerra de Successió”, oberta al públic, que se celebrà al vespre  al Casal Marià i que permeté gaudir de la presència dels novel·listes Albert Sánchez-Piñol (“Victus”) i David de Montserrat (“Lliures o morts”) que obsequiaren el públic, durant dues hores, amb un debat ben viu pel que fa a les seves obres i personatges principals, així com respecte al moment tan especial que està vivint el Principat.

Taula rodona “La importància de la novel.la històrica en la divulgació de la Guerra de Successió”, oberta al públic, que se celebrà al vespre  al Casal Marià i que permeté gaudir de la presència dels novel·listes Albert Sánchez-Piñol (“Victus”) i David de Montserrat (“Lliures o morts”)

Taula rodona “La importància de la novel.la històrica en la divulgació de la Guerra de Successió”,amb Albert Sánchez-Piñol i David de Montserrat

 

La jornada del dia 10 de juliol s’obrí amb la intervenció d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya. Alcoberro dissertà sobre “Catalunya en una guerra d’abast mundial. Els tractats d’Utrecht i l’evacuació aliada del Principat”. La seva intervenció recordà el marc mundial de la Guerra de Successió Hispànica i també les dues entrades infructuoses de les tropes aliades a Madrid (1706 i 1710). Explicà després la importància de la derrota austriacista d’Almansa (1707),que significà l’ocupació borbònica d’Aragó i de València, així com l’eliminació dels seus furs i institucions. L’evolució de les circumstàncies i acords internacionals en sentit contrari a les aspiracions de l’austracisme català i l’abandó de Catalunya per les tropes aliades deixaren, el juliol de 1713, el Principat davant el dilema de claudicar davant els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, o bé continuar la lluita.

Just aquest moment va ser el que va reprendre, després del descans habitual, Valentí Gual, professor del departament d’Història Moderna de la UB, amb la seva ponència “La resistència a ultrança i el final de la guerra a Catalunya”. El ponent explicà com i per què la Junta de Braços del Principat prengué la decisió d’emprendre la “resistència a ultrança”. Lluny de presentar la resistència com un fet exclusivament heroic, Gual va saber transmetre la complexitat del període 1713-1714, sense estalviar l’exposició dels errors comesos pel bàndol resistent. Molt interessant, per a arribar a entendre aquesta complexitat i l’existència i comportament dels grups patriotes i dels grups botiflers, fou la lectura que va fer de fragments de l’estudi de Núria Sales “Els botiflers (1705-1714)”.

El vespre del dia 10, a la seu de l’Arxiu Comarcal, es va dur a terme la presentació de l’exposició “L’intent d’anorrear un poble (….1714-1725…)”, propietat del Memorial 1714, centrada en la repressió borbònica durant i després de la guerra, i que s’estarà a Olot fins el 10 d’octubre d’enguany. La presentació, que serví per a enllaçar amb la primera ponència de la jornada següent i per preparar-la, va anar a càrrec de Jordi Miravet, president del Memorial 1714, i de Josep Catà, historiador i director del curs.

Presentació exposició L'INTENT D'ANORREAR UN POBLE

Presentació exposició L’INTENT D’ANORREAR UN POBLE

La jornada de l’11 de juliol, darrer dia del curs, s’obrí amb la intervenció de Josep Catà entorn del tema “La repressió borbònica a partir de 1714 i les seves conseqüències”. El ponent va fer un breu resum introductori on posà de relleu que la llosa repressora era previsible i estava programada en les seves línies generals. També destacà que la catalanofòbia introduïda per elements de l’entorn de la Cort hispànica en el primer terç del segle XVII fou un fonament ideològic important a l’hora d’aplicar el programa repressor. Catà enumerà els instruments que s’aplicaren en la finalitat repressora, que, insistí, tenia el seu objectiu principal en l’oblit del passat sobirà català. Al final de la seva intervenció va deixar clar que aquell objectiu havia resultat un fracàs evident. En seguí un col·loqui ben animat.

Miquel Puig va cloure les ponències del curs amb el seu resum “La Guerra de Successió a Olot i comarca”, que serví, entre d’altres coses perquè els assistents copsessin la magnitud del  cost econòmic que representà la guerra per a la població i les municipalitats garrotxines de l’època. Fou molt interessant, així mateix, la seva presentació de les nissagues austriacistes i filipistes a la comarca. Aquest punt ajudà, i molt, a comprendre fins a quin punt de fidelitats n’hi havia de tots colors i adaptades, també, a totes les situacions conjunturals possibles. Fem constar que la informació,  detallada i rigorosa, que Puig va exposar es pot trobar a la seva obra “Causa comuna”, editada recentment.

La regidora Núria Fité va clausurar de manera oficial el curs, tot felicitant-se per la col·laboració del PEHOC i d’Olot en els actes del Tri-centenari i exposant el seu desig que l’experiència dels cursos d’estiu entorn els fets històrics tingui continuïtat en el futur.

                                                     Josep Catà i Tur (PEHOC)

Fotos de la sortida a Elna

 

DSC_0081

DSC_0076

DSC_0033

Valoració de la sortida a Elna – Ruta de l’Exili

Sortida a ElnaRuta de l’Exili organitzada pel PEHOC

El proppassat diumenge 6 de juliol, i en un dia que per a molts serà memorable, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca va realitzar una visita a tres dels escenaris de l’exili republicà del 1939. El primer, a la Vajol, on es van explicar les característiques i la història del Monument a l’Exili i del Monument a Lluís Companys, situat al Coll de la Manrella. Tot seguit, els 45 components de l’expedició olotina es van desplaçar a Argelers de la Marenda.  Allà van poder visitar el Cementiri dels Espanyols, amb l’Arbre dels Infants i, tot seguit, el monòlit que recorda l’existència del Camp de Concentració a la platja d’Argelers. Van ser unes visites molt emotives que van anar acompanyades de lectures de textos de testimonis i de protagonistes de la història d’aquests fets. A la tarda, tot el grup va arribar-se fins a Elna on van poder gaudir d’una de les activitats més sentides i emocionants que es poden fer: la visita a la Maternitat Suïssa, amb els espais, fotografies i la petja d’una persona molt especial, l’Elisabeth Eidenbenz, autèntica creadora d’aquella “illa de pau enmig d’un infern” marcat per la presència dels agents nazis a la zona, i que va servir per donar acollida a 600 mares dels camps de concentració que van poder infantar en aquella Maternitat en un entorn de pau, estima i dignitat humanes. La regidora de catalanitat, Angèle Fournier i el tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Elna, Ricard Nieto, van rebre el grup i el van acompanyar en la visita guiada a l’edifici.

Amb aquesta darrera visita, que de ben segur quedarà gravada en la memòria de tots els assistents, el PEHOC tanca el programa de sortides d’aquest curs i ja prepara les del proper.

Sortida a la Maternitat d’Elna i altres espais de memòria històrica de l’exili

(veure informació sobre inscripció al final) 

A finals del mes de gener del 1939, milers de republicans espanyols i catalans travessaven la frontera amb l’Estat francès cercant refugi. Uns d’aquests passos van ser el del coll de Lli, per on van passar el president Companys, el president Aguirre i el president Azaña, i el coll de la Manrella, ambdós a la Vajol, on hi ha l’únic monument a l’Exili a l’Estat espanyol. Aquells republicans van ser rebuts, majoritàriament, com a delinqüents i marginats. La resposta oficial va ser tancar-los en diferents camps de concentració (després s’ha volgut utilitzar el subterfugi de “camps de refugiats”), amb unes condicions infrahumanes. Un d’aquests camps és el d’Argelers, i estava situat, exactament, a la platja.

Un dels espais més increïbles, per la dificultat que va haver de superar, és la Maternitat d’Elna. Allà l’Elisabeth Eidenbenz va ser capaç de construir una autèntica “illa de pau” en un infern marcat per la guerra, la civil espanyola i els seus milers de refugiats, i la segona guerra mundial que també va començar el 1939.

Aquests espais, incorporats en el conjunt d’espais de memòria històrica, tenen una càrrega emotiva molt alta. La visites, comentades i guiades, aniran acompanyades de lectures de textos de testimonis que van viure , en primera persona, aquells fets i aquelles situacions.

ELNA2

 

PROGRAMA – Dia 6 de juliol

8:30. Sortida en autocar des del Consum

Visitarem el monument de l’exili a La Vajol, Argelers (platja, camp de concentració i Cementiri dels espanyols), dinarem a Elna i visitarem la Maternitat Suïssa.

19:00 (aprox.) Arribada a Olot.

Les visites seran acompanyades de lectures de textos originals de testimonis.

INSCRIPCIÓ

Cal confirmar l’assistència i el número de persones enviant un missatge a pehoc@olot.cat abans del dia 1 de juliol.
Rebreu resposta confirmant la vostra inscripció.

PAGAMENT I PREUS

El pagament es farà el mateix dia 6 a l’autocar.
Socis PEHOC: 35€       No socis: 40€
(els preus poden variar lleugerament en funció de l’autocar)

Resum de la xerrada de Joan B. Culla

El passat divendres amb la conferència ”La doctrina Wilson i el mon d’entreguerres“, que va donar el professor JB Culla , acte presentat pel Sr Josep Berga , Primer Tinent d´ Alcalde i Regidor de Cultura de l´ Ajuntament d’Olot ,es va tancar el cicle sobre la Primera Guerra Mundial organitzat pel PEHOC .

Quan a la tardor de 1916 Woodrow Wilson va ser reelegit com a President dels Estats Units , la Primera Guerra feia poc més de dos anys que havia començat . En la seva campanya electoral Wilson es va mostrar fermament partidari de mantenir la neutralitat americana en el conflicte. Aquest aïllacionisme recollia el sentiment majoritari de la població americana, gran part de la qual havia arribat a EEUU en les darreres dècades del SXIX fugint de guerres i persecucions religioses , polítiques i ètniques.

Quan va prendre possessió del seu càrrec Wilson ja havia canviat la seva convicció neutralista decidint implicar-se en la guerra , adherit al front Aliat , en part pel creixent nombre de ciutadans nord-americans víctimes de l’enfonsament de vaixells aliats pels submarins alemanys i especialment per l´ intent d’Alemanya de fer entrar Mèxic en la guerra atacant EEUU amb la promesa de recuperar territoris del sud dels EEUU que havien estat mexicans.

L´ objectiu de l´ administració nord-americana al implicar-se en la guerra no era un afany de conquesta territorial ni ajudar els aliats. El seu era un objectiu més d’ordre moral. L´intent d´ instaurar un nou ordre amb la finalitat de difondre la democràcia entre les nacions i que aquest sistema fos la pauta de les relacions internacionals .

Amb aquest finalitat va preparar l´ anomenada Doctrina Wilson amb 14 punts basats en el pacifisme i el desarmament , en la constitució d’un organisme d´ arbitratge internacional , la Societat de Nacions i amb un controvertit punt en el qual establia el dret a l’autodeterminació dels “pobles amb aspiracions nacionals ben definides”.

La Doctrina va ser gairebé un projecte personal de Wilson i el seu cercle d´ assessors sense haver-se pactat amb els aliats per la qual cosa , malgrat el gran recolzament popular no va ser mai implantat en la seva totalitat donant-se la paradoxa que al constituir-se la Societat de Nacions el Congrés americà va vetar la incorporació d´EEUU a la mateixa.

El principi d’autodeterminació es va aplicar d’una manera erràtica ,sense consultar en la majoria dels casos a les poblacions a les quals afectava el canvi de fronteres donant com a resultat l’aparició d´ estats amb una gran heterogeneïtat cultural i ètnica i una gran fragilitat política.

La mostra va ser que un any després d´ acabada la Gran Guerra es van declarar nous conflictes militars, Guerres Greco-Turca i Ruso- Polaca com a conseqüència de disputes territorials.

Aquest va ser un dels motius de la persistent inestabilitat que va patir Europa en el període d’entreguerres , que va facilitar l’accés al poder de règims dictatorials en gran part d´ Europa , amb la paradoxa que el mateix Hitler va invocar el principi d’autodeterminació de Wilson per anexionar-se Àustria , la regió dels Sudets i Dànzig l’any 1939.

El professor Culla va concloure la seva estimulant conferencia afirmant que les neteges ètniques i els forçats moviments de població que es van produir els anys 1945-46 ,sobre tot en la zona dels antics imperis austrohongarès i rus van aconseguir evitar una major inestabilitat política quan fa dues dècades va desaparèixer l´Unió Soviètica.