Resum de la xerrada “Arquitectura racionalista i Republicanisme”

Dissabte 9 d’abril a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal va tenir lloc la xerrada “Arquitectura racionalista i Republicanisme”. La xerrada va ser a dues veus, amb la participació de la Gemma Domènech, doctora en història de l’art i investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural,  i Joan Falgueras arquitecte, especialista en història, art, ciutat i arquitectura.

Es va explicar com el moviment modern en arquitectura es va forjar de la mà de la política, i concretament de la política de la Segona República. Es va fer esment d’arquitectes reconeguts com Bartomeu Agustí, Emili Blanc Roig, Joan Roca i Pinet, entre d’altres, i es van analitzar i contextualitzar obres racionalistes situades a Olot, com la Casa Serra, popularment coneguda com la casa dels Nassos, ca l’Aubert o ca l’Argence, entre d’altres.

Aquesta conferència està inclosa en un cicle que acompanya l’exposició “Art a Olot durant la segona república (1931-1939)”, a la sala oberta del Museu Comarcal, i que restarà oberta fins el 22 de maig. L’última de les xerrades està programada per al dissabte 28 de maig, sota el títol de “Iconoclàstia i republicanisme” amb l’antropòleg Manel Delgado.

Fotografies i crònica de la visita guiada a la Vil·la romana de Vilauba i a Banyoles

El diumenge 3  d’abril va tenir lloc la visita cultural que organitzava el PEHOC a Banyoles. Al matí, es va visitar el Museu Arqueològic de Banyoles i part del casc antic. Malgrat que el Museu es troba en fase de reforma, es va poder visitar tota la part de paleontologia i prehistòria i conèixer de primera mà alguns dels interessants objectes sorgits de les excavacions de Vilauba.

A la tarda, de la mà del Dr. Pere Castanyer, arqueòleg que codirigeix les excavacions, es va visitar la Vil·la Romana de Vilauba, situada al municipi veí de Camós, un exemple clar de l’ocupació i explotació romana del territori interior per part de les famílies benestants romanes. Els 24 assistents van poder conèixer tota l’evolució de la vil·la, amb una ocupació de prop de diversos segles i visitar, com a exclusiva, les termes romanes de la vil·la que s’han excavat recentment i que es troben en fase de museïtzació.

Presentat el llibre “Guarir amb plantes remeieres”

Divendres també es va presentar el llibre Guarir amb plantes remeieres, una interessant edició a càrrec de l’associació Àvies Remeieres del col·lectiu Pedra Tosca.

Les Àvies Remeieres presentaren el contingut del seu llibre a través d’una projecció d’imatges que exposaven l’organització i apartats del llibre, el qual conté tot un calendari anual per saber quines plantes es poden recollir en cada mes de l’any, quines propietats tenen i per a què es poden fer servir per a guarir diverses dolències. Igualment, el llibre també recull una sèrie de licors preparats amb herbes de la nostra comarca. El llibre, que va sortir entorn de Nadal però que es va exhaurir abans de poder-lo presentar formalment, s’ha reeditat amb un tiratge més importat i per aquest motiu, aprofitant la xerrada mensual del cicle del PEHOC, es va aprofitar per presentar-lo oficialment.

Resum de la xerrada sobre republicanisme

Dissabte passat va tenir lloc la primera de les conferències dedicades a la II República que organitzen conjuntament el Museu de la Garrotxa i el PEHOC. Sota el títol “El republicanisme a Catalunya”, Àngel Duarte i Joan Barnadas varen fer unes síntesis ben reeixides sobre el republicanisme a nivell català i a nivell garrotxí, respectivament. Entre els aspectes més rellevants de caràcter general cal destacar la importància, com a base ideològica del republicanisme, de l’herència dels valors de la Revolució Francesa (“Llibertat, Igualtat, Fraternitat”); l’existència d’un “fil roig” popular que té una continuïtat, des del sentiment antiborbònic primigeni, fins a les bullangues de la primera meitat del segle XIX, la Primera República (1873-1874) i la proclamació de la II República (1931); la importància de la maçoneria en els lideratges republicans; i, també, el significat positiu que tingué la República per a les dones en general. En l’àmbit local va ser interessant constatar que el liberalisme progressista i el republicanisme bevien de les mateixes fonts ideològiques de la Revolució Francesa, si bé això no els estalviava una bel·ligerància mútua ben evident;  el distanciament progressiu entre el republicanisme i el moviment obrer; l’activitat del catolicisme local per mirar d’atraure els obrers i obreres; i, finalment, la poca sintonia, ja durant la II República, entre Esquerra Republicana i Acció Republicana, partit aquest al qual pertanyia qui va ser alcalde d’Olot, Joan de Garganta.

La propera conferència del cicle, “Arquitectura racionalista i republicanisme”, tindrà lloc el dissabte 9 d’abril, a les 18.30.

Resum de la xerrada de Francis Ghilès

En la conferència  Islamisme i modernitat. És inevitable el xoc de cultures?,  del cicle del PEHOC, Francis Ghilès, especialista en el Magreb i Orient Mitjà del CIDOB va analitzar l’evolució de l’islamisme i va exposar un esdevenidor moderadament optimista malgrat els preocupants fets dels darrers anys.

Segons Ghilès, el principal problema amb l’islam ha estat la seva utilització política com a eina de confrontació entre diverses potències occidentals en un espai geogràfic especialment important per la seva situació estratègica i la seva riquesa en petroli i també per l’extensió entre la població musulmana d’una interpretació rigorista de l’islam, el wahabisme, impulsat per Aràbia Saudí, soci polític i comercial d’Occident en el món àrab en el darrer mig segle.

Francis Ghilès presentat per Joan Guix

Francis Ghilès presentat per Joan Guix

Ghilès va emfasitzar la maldestra intervenció  d’Occident, especialment França i Regne Unit, antigues potències colonials, i, posteriorment, Estats Units, a l’Orient  Mitja i el Magreb en el darrer segle, començant pel repartiment artificial de l’espai de l’antic imperi otomà. O bé la manera com es va crear l’estat d’Israel i la llarga revolució d’independència d’Algèria, fets que encara són viscuts com una viva ferida en l’antic imperi otomà.

Va senyalar que un dels principals perills de la nostra relació amb l’islam és el desconeixement de les societats occidentals, especialment de les elits polítiques, del món musulmà que tenen com a resultat una actitud de desconfiança i por davant de qualsevol manifestació cultural o religiosa del món islàmic.

El món islàmic és un molt plural i dinàmic amb fenòmens molt vius de la societat civil, especialment important el paper de la dona en la societat islàmica que necessita, com  va passar a l’Espanya de principis dels anys seixanta, un període de transició en què disminueixi el paper de la religió, sobretot en la seva interpretació més rigorista, i a la vegada es configuri una societat civil amb valors lliberals que participi de manera més activa en la política.

El paper de l’Iran, un dels estats més sòlids de la zona, el paper de Rússia en la crisi de Síria, la propera successió en la presidència d’Algèria i la molt preocupant radicalització de la política dels darrers governs i de la societat israeliana van ser els punts que va assenyalar com els més importants que poden determinar l’evolució de la situació al món àrab.