Resum de la xerrada de Ramon Arnabat

El divendres passat, 13 de març, va tenir lloc la sisena xerrada del cicle CATALUNYA, 1901-1931, un país en transformació que organitza el PEHOC juntament amb d’altres entitats i institucions. En aquesta ocasió, intervingué el doctor en Història i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Ramon Arnabat, amb la conferència De la llei de Jurisdiccions al pistolerisme. Lluita social i reacció.

Es tractava d’emmarcar el conjunt de fets que, des del catalanisme regionalista evoluciona cap al nacionalisme i, alhora, permet entendre el creixent radicalisme social. El moment històric era de crisi institucional, amb un sistema, el de la Restauració, francament tocat després de la desfeta de Cuba i amb un sistema electoral que només interessava una minoria (un 30/40 %) dels homes, que eren els que podien votar. En aquest context, condicionat també per la I Guerra Mundial i la revolució soviètica del 1917, els principals agents del període, segons Arnabat, van ser la pròpia burgesia catalana que, desencantada formalitza la seva adhesió al catalanisme de la mà de la Lliga Regionalista. També, els treballadors industrials, agrupats majoritàriament en la CNT, o els pagesos, organitzats en la Unió de Rabassaires. Igualment, el catalanisme que lluita per adquirir més força de negociació amb l’Estat i, finalment, l’exèrcit, una força acostumada a intervenir en els afers polítics. Arnabat va destacar la força creixent de les dones i els joves i el model català del teixit social al voltant de les més de 15000 associacions que actuen des de qualsevol àmbit social, cultural o d’oci.

És en aquest període que la població catalana creix i es concentra en els principals nuclis urbans i quan, a més, es produeix el debat sobre la propietat agrària (afectada per la crisi de la fil•loxera), o quan els preus pugen com a conseqüència de l’augment de la demanda exterior per la Gran Guerra i la disminució de l’oferta interna. Si en aquests anys els salaris es mantenen sempre per sota dels preus, els condiments d’una gran crisi social semblen preparats. Així, després de la victòria electoral de la Lliga, el 1901, l’Estat respon amb la llei de Jurisdiccions, contestada des de Catalunya amb la formació de la Solidaritat Catalana (una coalició que agrupava tot el ventall polític català i catalanista, amb l’excepció dels partits dinàstics i dels lerrouxistes) i amb una nova victòria electoral, en aquesta ocasió incontestable (41 diputats de 44 possibles). Quedava, encara, el problema obrer amb explosions cada cop més radicals i noves respostes oficials més repressives (s’aplica la llei de fugues). Episodis com els de la Setmana Tràgica (i el judici de Ferrer i Guàrdia) o la crisi del 1917 serveixen per desembocar en una nova crisi social, el 1919, amb la vaga de la Canadenca i la reivindicació de les 8 hores laborals. La victòria obrera va provocar que els empresaris contractessin pistolers que atemptaven contra els dirigents sindicals que, alhora, justificaven noves accions violentes des dels mateixos nuclis obrers. S’entrava així en un cicle d’acció-reacció tallat només amb el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera i l’increment de la repressió social contra obrers, sindicalistes i catalanistes que qüestionaven el model social i la mateixa estructura de l’Estat.

En resum, una magnífica i didàctica xerrada que els assistents van agrair. La propera xerrada serà el 10 d’abril a càrrec de l’escriptora Care Santos, autora, d’entre altres, d’Habitacions tancades, obra ambientada en aquests primers trenta anys del segle XX.

Xerrada “De la llei de Jurisdiccions al pistolerisme. Lluita social i reacció”

13 març 2015
19:00-20:00

El proper divendres, dia 13 de març, dins del cicle que organitza el PEHOC juntament amb altres entitats locals, sobre la transformació de la societat catalana en els primers trenta anys del segle XX, intervindrà en Ramon Arnabat, doctor en Història, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Arnabat també és director del projecte “Tots els Noms” (El Penedès, 1931–1979), president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i autor de diversos llibres i articles sobre la Guerra Civil espanyola.

Es tracta d’una reflexió sobre les causes que provocaren la conflictivitat social de la mà de la classe obrera per aconseguir una millora de les condicions econòmiques, sanitàries, de seguretat i de treball, i de l’oposició a aquestes demandes per part d’una patronal que cada cop tendia a un radicalisme més violent i contundent, proper a les formes que, a Europa, van arrelar a Itàlia, primer, i a Portugal i a Alemanya, després, i que, desgraciadament van donar forma a les contradiccions de la II República Espanyola que van acabar desembocant en la Guerra Civil.

De la mà d’un sindicalisme sobredimensionat, el de la CNT, la societat catalana va viure moments especialment crítics (Setmana Tràgica, Vaga General del 1917, pistolerisme i atemptats d’entre el 1919 i 1923) que van acabar definint un model social i cultural basat en la lluita, l’enfrontament i l’oposició ideològica. Anticlericalisme, acció directa, dictadura o solidaritat de classe seran conceptes que passaran d’anàlisi en anàlisi.

Sens dubte, un moment de la nostra història especialment apassionat i apassionant.

Com sempre a les 7 de la tarda a l’Orfeó Olotí.

Resum de la xerrada de Jordi Casassas

El professor Jordi Casassas , catedràtic d’Història Contemporània de la UB va  parlar divendres passat a l´Orfeó de la importància de la Mancomunitat en la història recent de Catalunya en una conferència que presentà el regidor i professor Pere Gómez.

Casassas va desmentir el tòpic que la Mancomunitat havia estat una institució creada únicament per la burguesia i la Lliga, insistint en la importància de la classe mitjana i de la intel·lectualitat noucentista en la creació de la Mancomunitat.

Aprofitant una tímida reforma administrativa del govern Maura i els migrats recursos de les Diputacions i de l’Ajuntament de Barcelona, el sector més dinàmic de la societat catalana , encapçalada per Enric Prat de la Riba, va construir una eina política amb la finalitat de modernitzar i democratitzar Catalunya i establir els fonaments d’una estructura nacional, el primer intent des de la derrota de 1714.

La Mancomunitat va treballar “Catalunya endins”, intentant lligar el rerepaís amb la societat urbana i industrial de la Barcelona metropolitana. Va fer arribar el telèfon a les zones rurals de Catalunya, va millorar les vies de comunicació, va fundar una escola d’administració pública per  millorar la formació dels secretaris d’ajuntament i funcionaris dels petits municipis, establint un mapa sanitari i educatiu amb la intenció d’equilibar el país. Va treballar “Catalunya enfora” per intentar consolidar a Espanya un marc polític més democràtic, amb menys caciquisme i més descentralitzat. Amb l’anomenada Escola de la Lliga va promoure el contacte de joves professionals catalans amb els centres de referència d’Europa i Amèrica, en disciplines com l’educació, l’urbanisme, la indústria, etc, per modernitzar aquests camps a Catalunya.

Malgrat  els pocs anys  d’existència (1914-1923) i els escassos recursos, l’esperit transformador  en la societat catalana i l’herència emblemàtica d’institucions com l’Escola del Treball, la xarxa de biblioteques públiques, les escoles públiques municipals i de les diputacions, i les maternitats i hospitals psiquiàtrics van servir per estructurar un país, que  va resistir els set anys de dictadura de Primo de Rivera i  facilità la instauració de la Generalitat republicana l’any 1931.

La propera conferència del Cicle Catalunya 1901-1931, un país en transformació, organitzat pel PEHOC, es farà el dia 13 de març. El professor Ramon Arnabat parlarà de La Llei de jurisdiccions i el pistolerisme. Lluita social i reacció. Com sempre, a les 19h a l’Orfeó Olotí.

Bases i full de sol·licitud dels 4ts PREMIS JORDI PUJIULA i dels PREMIS SALVADOR REIXACH 2015


logo_petit

 

Podeu trobar les Bases i full de sol·licitud dels 4ts PREMIS JORDI PUJIULA a l’enllaç següent:

http://pehoc.cat/premis-jordi-pujiula/

 

 

logo_salvador_reixach

Podeu trobar les Bases i full de sol·licitud dels PREMIS SALVADOR REIXACH 2015 a l’enllaç següent:

http://pehoc.cat/premis-salvador-reixach/

Visita a Sant Esteve

Aquest dissabte 31 de gener es va fer la visita cultural a Sant Esteve organitzada pel PEHOC. Va consistir en:

- Visita al nou Museu Parroquial guiada per Carme Grau, responsable del projecte de museització.

- Visita a l’edifici de Sant Esteve amb accés a espais poc coneguts guiada per l’arquitecte Joan Puigferrer.

Es va finalitzar amb un vermut al Bar Sport.

Resum de la xerrada de Carles Duarte

Divendres passat va tenir lloc una brillant i extraordinària xerrada sobre El paper dels intel·lectuals en la definició de la Catalunya-país. De Narcís Oller a Carles Riba a càrrec de Carles Duarte i Montserrat, president del CONCA, dins del cicle de xerrades del PEHOC que, en aquesta ocasió comptava amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Girona.

Certament, és un luxe i un plaer poder gaudir dels coneixements de personalitats com en Carles Duarte, que des de la seva perspectiva d’intel·lectual en actiu, va fer un amplíssim repàs al paper que, des de Narcís Oller, Jacint Verdaguer i Valentí Almirall, en els tombants del segle XIX, fins a Pere Coromines, Joan Maragall, Lluís Domènech i Montaner o Carles Riba, ja en el segle XX, van desenvolupar en la consolidació del naixent catalanisme polític, molt condicionat per la fortíssima personalitat d’Enric Prat de la Riba, de Josep Puig i Cadafalch i de Francesc Cambó, líders de la Lliga Regionalista.

I si important va ser el paper en la definició teòrica de la Catalunya-país, a l’estil del paper que van desenvolupar els mateixos intel·lectuals a Dinamarca, Itàlia o Alemanya, en la seva adaptació a un nou àmbit nacional o d’estat, també ho va ser, com es va destacar en un interessant i elevat col·loqui, el paper d’aquests mateixos protagonistes del món de la cultura en les tensions socials que Catalunya va haver de viure: des dels fets del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, la Setmana Tràgica del 1909 o els fets crítics del 1917.

Els escriptors van haver de posicionar-se en relació als seus interessos de classe, no sempre coincidents amb els ideals nacionals. En aquest sentit, Duarte va comparar i analitzar els papers d’Amadeu Vives (que es va “exiliar” a Madrid) o d’Eugeni d’Ors (que des del Noucentisme evoluciona cap a posicions més allunyades dels postulats de la Lliga) o de Pere Coromines que manté els seus postulats. En definitiva, una classe magistral de gran interès que manté molt alt el nivell de continguts de l’actual cicle sobre els primers trenta anys del segle XX i l’evolució d’un país canviant.

La propera xerrada, el 13 de febrer, comptarà amb Jordi Cassassas, especialista en l’evolució política de la Catalunya contemporània que dissertarà sobre la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.