LLIURAMENT DELS PREMIS JORDI PUJIULA EN LA SEVA QUARTA EDICIÓ

El dissabte passat va tenir lloc a l’Orfeó Popular Olotí l’acte de lliurament dels IV Premis Jordi Pujiula que organitza el PEHOC amb la col·laboració dels ajuntaments d’Olot i Santa Pau i el Consell Comarcal de la Garrotxa. En aquesta edició es van presentar 10 treballs corresponents als àmbits de Ciències Naturals, Ciències de la Salut i Tecnològic.

El treball guanyador de l’àmbit de les Ciències Naturals, premi també dotat amb 500 €,  juntament amb DIPLOMA HONORÍFIC i un lot de llibres, i concedit pel Parc Natural de la Zona Volcànica, fou per al treball LA VIDA A LA FULLARACA de l’Adrià Bassols Herrero. El treball se centra en l’estudi dels petits animals que viuen entre la fullaraca de la Fageda d’en Jordà i que passen totalment desapercebuts al visitant. Per fer-ho, ha dissenyat una complexa metodologia amb diferents sistemes de mostreig que fa que ens preguntem si en les parcel·les estudiades ha quedat cap animal que no hagi trobat l’autor.

La resta de treballs finalistes en aquest àmbit van ser:

  • Obtenció d’etanol com a combustible. Autor: Aniol Roure Bassols.
  • Flors de Bach. Autora: Sílvia Cufí Aregay.
  • Estudi dels núvols d’Olot . Autor: Joan Torrent Juanola.
  • Endevina qui ve a sopar aquesta nit. Autor: Joan Bandrés Ferrés.
Àmbit de Ciències Naturals

Àmbit de Ciències Naturals

Pel que fa a l’àmbit de les Ciències de la Salut, el jurat dels premis va decidir, en aquesta ocasió, declarar desert el primer premi perquè va considerat que cap dels dos treballs presentats , tot i la seva vàlua, s’havien fet mereixedors del  màxim guardó.

Per tant, els dos treballs finalistes en aquest àmbit van ser,

  • No perdis el temps. Vuit neuròlegs opinen sobre el codi Ictus. Autora: Irene Ortolà Tapia.
  • Medicina complementària, una bona opció? Autora: Carla Soler Nogués.
Àmbit de Ciències de la Salut

Àmbit de Ciències de la Salut

Finalment, el treball guanyador en l’àmbit Tecnològic, amb un premi de 500 €, DIPLOMA HONORÍFIC i un lot de llibres, i concedit per l’empresa Freeminds Bellapart, va recaure en el treball PROJECTE XEC. UN PAS CAP A L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA d’en Bisnu Masó Clota, que, segons el seu autor, pretén documentar, des del punt de vista energètic, les obres de la nova Plaça Mercat i així donar a conèixer l’anomenat projecte XEC (xarxa espavilada de calor). Es tracta d’una xarxa de calor i fred, també coneguda com a District Heating and Cooling, que consisteix en un sistema de distribució d’energia calorífica a partir d’una xarxa urbana, amb la finalitat d’aconseguir una major eficiència energètica.

La resta de treballs finalistes en aquest àmbit van ser:

  • Projecte i disseny d’una cabana moderna. Autora: Joana Plana Ortiz.
  • La casa verda. Autora: Anna Lloansí Rovira.
Àmbit Tecnològic

Àmbit Tecnològic

Tots els assistents van ser obsequiats amb quatre punts de llibre corresponents a les quatre edicions d’aquests premis. Va cloure l’acte l’alcalde de la ciutat, Josep M. Corominas, que va ressaltar una vegada més la figura de Jordi Pujiula i també va tenir unes paraules per a tots els alumnes participants en aquesta quarta edició. L’acte es va complementar amb la participació d’alumnes de l’INS Montsacopa que van recitar magníficament uns aforismes de l’escriptor alemany G.F.Lichtenberg escollits pel professor Càndid Sempere i també unes peces musicals al piano, interpretades per l’Albert Pradas, que van posar punt i final a una excel·lent vetllada.

Acte de lliurament dels 4rs Premis Jordi Pujiula

16 maig 2015
18:00-19:00

Els alcaldes d’Olot i de Santa Pau, el president del Consell Comarcal i el president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) us conviden a l’acte de lliurament dels 4rs Premis JORDI PUJIULA per a TREBALLS DE RECERCA de BATXILLERAT que tindrà lloc dissabte 16 de maig, a les 18h, a l’Orfeó Popular Olotí.

Imatge-FulletóDurant l’acte, que és obert a tothom, es llegiran textos de Georg Christoph Lichtenberg.

Feu clic a sobre la imatge per veure el programa amb la llista de treballs.

Olot, maig del 2015

Visita al Castell de Sant Ferran i al Sant Sepulcre de Palera – Diumenge 31 de maig

Seguint amb les activitats trimestrals, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca us proposa, en aquesta ocasió, la visita al Castell de Sant Ferran de Figueres i al Sant Sepulcre de Palera per al dia 31 de maig.

La visita al Castell de Figueres era una activitat que teníem pendent de feia molt de temps. Consistirà en la visita guiada a totes les dependències de la fortalesa militar (plaça d’armes, edificis de serveis, cavallerisses, baluards, sistemes de defensa, etc) d’unes dues hores de durada. Tot seguit, qui vulgui contractar el servei, podrà visitar els dipòsits subterranis d’aigua del Castell. Quan us apunteu caldrà que  manifesteu si voleu fer aquesta visita ja que s’ha de concertar prèviament. El preu seria de 6 € més. L’activitat no es recomana a persones que tinguin:

  • Dificultat de permanència en llocs foscos i tancats.
  • Falta de mobilitat i força a les extremitats inferiors i superiors.
  • Trobar-se en estat de gestació.

A migdia aniríem tots plegats a dinar al restaurant Dadà Figueres i, a la tarda, efectuaríem una breu visita de tornada al Sant Sepulcre de Palera a càrrec de l’historiador Miquel A. Fumanal.

Per a aquells que vulgueu consultar més informació a internet, ho podeu fer a
http://lesfortalesescatalanes.info/ca/activitats-turistiques/el-castell-de-sant-ferran/

El preu de l’activitat és de 30 € per als socis del PEHOC (més 6 € si es vol fer la visita als dipòsits d’aigua), autocar, visites i dinar inclòs, i 35 per als no socis (més 6 € igualment si es vol fer la visita complementària).

Hora sortida: 9:30h aparcament del Consum.
Hora prevista tornada: 19:00h.

MOLT IMPORTANT!!!
Inscripcions fins al dia 25 de maig a les 20:00h al correu pehoc@olot.cat  o bé trucant al tel. 650272085

Interessant conferència del professor J. M. Thomàs

El professor d’història de la URV, Joan Maria Thomàs, va parlar divendres passat de la Dictadura de Primo de Rivera i el reaccionarisme espanyol en  la dècada dels  anys 20 en la conferència del cicle del PEHOC.

La dictadura de Primo de Rivera va suposar el  trencament d’un perïode de cinquanta anys en la història d’Espanya, 1875-1923, en el qual no s’havien  produït cops d’estat ni pronunciaments. La tendència europea en el període d’entreguerres va ser la de governs dictatorials o autoritaris especialment en els països del sud i de l’est d’Europa.

L’arribada de la dictadura va estar afavorida per la tendència europea de governs militars i  autoritaris com a resposta a l’amenaça del comunisme així com per circumstàncies particulars de la situació política espanyola.

La conflictivitat laboral, amb enfrontaments violents entre grups de pistolers dirigits per la patronal i membres anarcosindicalistes, el deteriorament de l’ordre públic i de les condicions de vida de les classes populars, així com l’amenaça d’una comissió d’investigació parlamentària sobre el conflicte el Desastre d’Anual (1921), en el qual podia estar inculpat el mateix Alfons XIII van afavorir un moviment reaccionari entre les classes dirigents de l’Estat i destacats militars.

Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya des de l´any 1922, havia seguit la política anterior de Milans del Bosch i Martínez Anido davant el moviment sindical anarquista de la Barcelona dels anys vint. Així mateix mantenia una bona sintonia política amb un sector de la burgesia catalana molt enfrontat al Govern liberal de Garcia Prieto per la política comercial menys proteccionista que pretenia impulsar i per la seva política fiscal d’intentar gravar més les rendes més elevades. Inicialment, la intenció del dictador era iniciar una política regeneracionista, amb una base conservadora socialcristiana, millorar les condicions laborals dels treballadors, combatre el caciquisme  tradicional espanyol i modernitzant l’administració i les infraestructures. Tot i el seu nacionalisme espanyol inicialment va intentar pactar amb els incipients moviments regionalistes per aconseguir una tímida descentralització administrativa als ajuntaments i diputacions, seguint l’exemple de la Mancomunitat catalana, si bé  conservant les expressions culturals més folklòriques tot i mantenir la primacia  de la llengua i cultura castellana. Era un programa massa ambiciós per als nuclis reaccionaris tradicionals i fins i tot per a la mateixa monarquia que no li va donar tot el suport.

Thomàs que va diferenciar el reaccionarisme i la figura de Primo de Rivera dels moviments feixistes  europeus, emmarcant-lo més en la vessant autoritària i conservadora centreeuropea, va reivindicar un estudi més profund de la figura del general, diferenciant-lo d’altres figures del feixisme espanyol com José Calvo Sotelo o el seu fill gran, José Antonio Primo de Rivera.

Finalment, va mencionar com a únic  referent d’un feixisme català, el grup La Traza, format per oficials de l’exèrcit destinats a Catalunya, que van intentar formar un  moviment polític, en la línia del moviment feixista italià, que donés suport i doctrina política a la Dictadura, però que va ser refusat pel mateix José Primo de Rivera.

La propera conferència del cicle  serà el 12 de juny amb el professor Àngel Duarte, que parlarà de la Catalunya nació. Macià i el nacionalisme progressista.

Xerrada “Dictadura i reaccionarisme. Les primeres formes del feixisme català” per Joan M.Thomàs

8 maig 2015
19:00-21:00

L’origen del feixisme  català  en les primeres dècades del segle passat serà el tema de la conferència que, dins del cicle sobre la Catalunya de 1901 a 1931, organitza el PEHOC juntament amb d’altres entitats socials i culturals de la ciutat.

“Les primeres formes del feixisme català “  és el títol de la xerrada de Joan Maria Thomàs, professor d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. Thomàs és un destacat especialista  dels  moviments feixistes europeus i, concretament dels de l’estat espanyol. Ha estat investigador i professor en diverses universitats  anglosaxones com la London School o la Universitat de Wisconsin, als EEUU. Actualment, és el responsable de la matèria d’Història a les PAU de Catalunya.

L’acte es farà  divendres 8 de maig a les  19h a l’Orfeó Olotí.

Resum de la xerrada de Care Santos

Care Santos, autora de novel·les com Habitacions tancades, L’aire que respires o Desig de xocolata, i darrer premi Ramon Llull, va participar en la xerrada del cicle del PEHOC divendres passat.

Davant d’un auditori lliurat a l’escriptora, va descriure els processos d’elaboració i de creació d’una novel·la històrica, des de la idea primigènia fins a la definició del fil conductor de l’argumentari literari. Va ser una amena exposició dels motius, dels dubtes propis de l’obra creativa, dels problemes de documentació, de les obsessions pròpies que afecten el treball d’acumulació de la informació necessària per a recompondre, com si d’un trencaclosques gegant es tractés, l’actuació dels personatges, la descripció dels escenaris, el tractament del ritme, del temps històric, del context general i, alhora, el particular de cadascun dels protagonistes de la novel·la.

Situada en el procés productiu, Care Santos va explicar què la va portar a escriure cadascuna de les seves obres, el procés de recopilació de fets i esdeveniments la portava cap a situacions que, a voltes, eren sorpreses per a ella mateixa i que, amb una més gran maduració posterior, esdevenien protagonistes de les seves obres.

Va fer diverses reflexions respecte de la importància del gènere de la novel·la històrica i, fugint de la idea que es tracta d’una moda recent, va posar com exemple que fa, com a mínim 2800 anys, es van redactar obres com la Ilíada o l’Odissea. Va destacar que es tracta d’una pràctica literària que requereix d’una metodologia i sistemàtica molt disciplinades. Només així, a base d’un treball rigorós, l’obra adquireix la necessària versemblança que el tractament de la història es mereix per tal de no caure en un altre tipus de literatura, la més propera a la ficció.

Finalment, l’autora de Mataró va anunciar que l’objectiu de la seva propera obra serà el seu besavi, Pujolar de cognom i tintorer d’ofici, originari de Sant Cristòfol les Fonts, a Olot, emigrant del segle XIX cap al Maresme i de qui n’està cercant tots els fils documentals per establir l’argument dramàtic en un període que, com en algun moment va assenyalar l’escriptora, és apassionant, violent, dinàmic i especialment atractiu: el del tombant del segle XIX al segle XX.

La propera xerrada, del divendres dia 8 de maig, amb Joan M. Thomàs, professor de la Universitat Rovira i Virgili i que parlarà sobre la formació del feixisme català, un tema del qual és el màxim especialista en aquests moments. Com sempre, a l’Orfeó  Popular, a les 7 de la tarda.